micro:bit

micro:bit

La micro:bit és una targeta electrònica programable amb un cost molt assequible (uns 20 €). Fou dissenyada gràcies a la campanya «Make it digital» de la BBC amb l’objectiu de promoure les vocacions informàtiques i d’enginyeria entre els infants i els joves i al mateix temps estimular el pensament creatiu i l’aprenentatge maker. Per aquest motiu, és una targeta que s’ha fet molt popular amb poc temps en el món de la tecnologia educativa, la robòtica educativa i el moviment maker.

Targeta micro:bit

Té una mida reduïda, incorpora sensors i actuadors, és molt senzilla de programar i fa servir un programari Open Source. Tot això ha fet que a part del seu vessant més educatiu, també sigui feta servir per makers de tota mena, i creadors i artistes de diferents disciplines.

Hi ha dues maneres principals de programar la micro:bit:

  • MakeCode: un llenguatge de programació visual (similar a l’Snap! que hem fet servir fins ara). Hi ha la possibilitat de programar amb MakeCode en línia i/o descarregar la versió fora de línia.
  • Javascript: un llenguatge de programació molt popular que s’utilitza per a crear pàgines web dinàmiques. Dins del mateix MakeCode hi ha una pestanya que ens permet programar la micro:bit amb Javascript (o transformar en codi Javascript allò que hem programat en blocs).

La micro:bit també es pot programar des d’altres plataformes com Python, Scratch, Tickle, MicroBlocks, etc. En aquesta guia aprendrem a fer servir el MakeCode, que es la manera més habitual de començar a fer projectes amb micro:bit.

Els components que la micro:bit porta incorporats són els següents:

  • 25 LED. Són LED programables de manera independent, i els podem fer servir per a mostrar números, lletres o imatges senzilles.
  • Sensor de llum. Els mateixos LED es poden fer servir com a sensor de llum ambient.
  • Dos polsadors. Són dos botons (etiquetats A i B). Podem detectar quan premem cadascun i també quan es premen tots dos simultàniament.
  • Connectors. Són localitzats a la part inferior de la placa. Hi ha vint-i-cinc connexions que podem fer servir per a sensors i actuadors. Cinc d’aquestes connexions (0, 1, 2, 3v i GND) tenen una mida més gran per a facilitar la connexió ràpida amb pinces de «cocodril» (vegeu la foto).

 

  • Sensor de temperatura. Permet detectar la temperatura ambient en graus Celsius.
  • Acceleròmetre. Permet detectar les acceleracions i els girs que fa la targeta.
  • Brúixola. Permet conèixer cap a on és orientada la targeta (la desviació respecte al nord magnètic).
  • Ràdio. Permet connectar sense fil diverses micro:bits i, per tant, fer sistemes en què aquestes es comuniquin.
  • Bluetooth. Aquesta connexió fa molt fàcil que puguem intercanviar dades amb ordinadors o altres ginys.
  • USB. La connexió USB es fa servir per a descarregar els programes que fem a la targeta i per a alimentar elèctricament la micro:bit quan no és connectada a cap bateria.
  • Connector de bateria. Ens serveix per a subministrar electricitat amb dues piles AAA o una bateria.

Una bona manera d’aproximar-se a la targeta micro:bit és la seva guia oficial, que està molt ben dissenyada i permet fer exemples pràctics des del primer minut.

This site is registered on wpml.org as a development site.